sábado, 20 de mayo de 2017

PORTAM EL GIRA-SOL, DE EUGENIO MONTALE




Porta'm el gira-sol perquè puga trasplantar-lo
a la meua terra cremada per la sal,
i mostre tot el dia al blau mirallejant del cel,  
l'ansietat del seu rostre groc.
Tendeix a la claredat la foscor, 
els cossos es resolen en una fluència
de tinta: aquesta en música. Desaparèixer
és llavors el goig dels goigs.
Porta'm la planta que porta 
al lloc on surt la rosada transparència
i dissipa la vida com l'essència;
porta'm el gira-sol embogit de llum.

(De Ossi di seppia)



DOS POEMAS, de XÈNIA DYAKONOVA

  CONJETURA   ¿Quién sabe si antes del caminante estaba el mapa y el mar, un mar que no tiene nombre, porque nos atrapa con una fuer...