sábado, 20 de mayo de 2017

PORTAM EL GIRA-SOL, DE EUGENIO MONTALE




Porta'm el gira-sol perquè puga trasplantar-lo
a la meua terra cremada per la sal,
i mostre tot el dia al blau mirallejant del cel,  
l'ansietat del seu rostre groc.
Tendeix a la claredat la foscor, 
els cossos es resolen en una fluència
de tinta: aquesta en música. Desaparèixer
és llavors el goig dels goigs.
Porta'm la planta que porta 
al lloc on surt la rosada transparència
i dissipa la vida com l'essència;
porta'm el gira-sol embogit de llum.

(De Ossi di seppia)



No hay comentarios:

Publicar un comentario

LA VENTANA, de RAINER MARIA RILKE

  ¿No eres tú nuestra geometría, ventana, sencillísima forma que sin esfuerzo circunscribes nuestra vida enorme?   Aquello que se ama no es ...